PANELLS CENTRE D’INTERPRETACIÓ

INTRODUCCIÓ

MALLORCA ABANS DE S’ILLOT

El poblat talaiòtic de s’Illot es va erigir a finals de l’edat del bronze però, a Mallorca, ja feia temps que hi voltava gent. El primer poblament està datat entorn al 2350 aC, i es creu que fou produït per un contingent de pobladors del nord-est peninsular i sud de França. Aquesta cultura, en transició entre el calcolític i l’edat del bronze, es caracteritzà per la construcció de navetes habitades per grups familiars. La seva economia era ramadera, tot i que també cultivaven alguns cereals. A nivell funerari, els enterraments es realitzaven en dòlmens com el de s’Aigua Dolça o en coves com can Martorellet.

PRIMER PANELL

LA CULTURA TALAIÒTICA (850 aC – 550 aC)

Al final de l’edat del bronze (1100-900 aC) es van produir una sèrie de processos que il·lustren les complexes transformacions socials, econòmiques i ideològiques que culminaren amb el naixement de la cultura talaiòtica:

• El creixement demogràfic va provocar un increment del nombre d’assentaments i poblats i, per tant, més pressió sobre els recursos de Mallorca
• L’augment progressiu dels intercanvis amb l’exterior protagonitzats pels fenicis
• La transformació de les estructures socials: la comunitat assoleix una major importància
• El canvi radical en la concepció i organització del territori

CONTROL DEL TERRITORI EN BENEFICI DE LA COMUNITAT

Una de les principals preocupacions dels talaiòtics va ser delimitar i controlar el territori que ocupava la comunitat. És en aquest moment quan el paisatge es va anar fitant amb una sèrie d’assentaments que s’albiraven entre sí, i que permetien el control visual de tota l’àrea.

UNA NOVA ARQUITECTURA PER A UNA CULTURA NOVA

La cultura talaiòtica va suposar una expansió de l’arquitectura ciclòpia (feta amb grans pedres en sec), i el sorgiment de nous edificis: talaiots de diversa tipologia, túmuls, plataformes esglaonades i centres cerimonials.

L’ARQUITECTURA: SÍMBOL DE PODER I DE FORÇA

L’arquitectura monumental es va convertir en el mitjà que tenia cada comunitat per a expressar la seva força i poder. A més, va servir per a reforçar la cohesió social: tot el grup participava en la seva construcció, i varis edificis tenien funcions comunals: llocs de reunió, redistribució d’aliments, espais cerimonials, etc.

SEGON PANELL

LA CULTURA POSTALAIÒTICA (550-123 aC)

CAP A LA CULTURA POSTALAIÒTICA

A partir de, aproximadament, el 550 aC s’observen una sèrie de canvis que afecten de manera essencial a la cultura talaiòtica: sorgeixen noves estructures defensives en els poblats com les muralles, es reorganitzen els espais domèstics amb una major compartimentació de les habitacions, i es reutilitzen els talaiots.

A més, sembla que apareixen noves tipologies arquitectòniques, i pràctiques funeràries diferents: enterraments col·lectius, enterraments en taüts zoomorfs dins coves, etc. Tot això molt possiblement fou degut a la influència d’altres civilitzacions presents a la Mediterrània; com ara la púnica que reclutava aquí els famosos foners balears i que, juntament amb la importació de nous productes comercials, va afectar a la societat postalaiòtica a nivell econòmic, social i ideològic.

UN FINAL BRUSC?

Tot i aquestes importants transformacions, la societat talaiòtica va tenir possiblement un final brusc i violent. Així ho indiquen les restes carbonitzades de les estructures de jaciments talaiòtics com, per exemple, son Oms, son Fornés, Capocorb Vell, son Serralta, o el mateix poblat de s’Illot.

UNA SOCIETAT DIVERSA SOTA LA INFLUÈNCIA PÚNICA

La societat postalaiòtica es diferencia substancialment de la talaiòtica, tot i que varen utilitzar els mateixos espais i jaciments. Es va caracteritzar per l’aparició de grups dominants i per ser una societat molt diversa, tant en l’àmbit domèstic, com en els rituals funeraris o en les tècniques de producció ceràmica.

EL FINAL D’UNA ERA

La cultura postalaiòtica va acabar amb la conquesta de Mallorca per part dels exèrcits romans de Quint Cecili Metel el 123 aC. No obstant això, va ser a mitjan segle I aC quan l’impacte romà va començar a notar-se, de manera cada vegada més intensa, en la comunitat insular.

TERCER PANELL

LA VIDA AL POBLAT DE S’ILLOT

LA COMUNITAT: PRINCIPIS SOCIALS DELS TALAIÒTICS

A diferència de l’edat del bronze, en què les relacions socials es basaven en llaços de parentiu, en les societats talaiòtiques la comunitat cobra protagonisme. Això es reflecteix en el fort impacte visual de l’arquitectura ciclòpia (turriformes, talaiots, etc.), en el gran esforç col·lectiu que suposava la seva construcció i en les activitats comunals de tipus social i ideològic que s’hi feien. De fet en els poblats, també en el de s’Illot, la diferenciació entre la vida comunal i domèstica es reflecteix en la configuració arquitectònica dels poblats.

TURRIFORMES I TALAIOTS: CENTRES DE LA VIDA SOCIAL

Més enllà del seu control visual i paper cabdal com a elements de referència del paisatge talaiòtic, les grans edificacions ciclòpies, com el turriforme esglaonat o els talaiots circulars, acollien les activitats de tipus comunal o social.  Per exemple el Talaiot I de Son Fornés s’ha interpretat com un lloc on s’escorxava i es distribuïa la carn per a tota la comunitat. El Talaiot II del mateix jaciment s’ha interpretat com un lloc on s’hi fien reunions de caràcter simbòlic, religiós o polític per part d’un grup de persones. En el turriforme esglaonat de Son Ferrer es varen documentar activitats de tipus cerimonial relacionades amb la gestió de plantes amb propietats estimulants.

ELS HABITATGES: CENTRES DE LA VIDA FAMILIAR

Enfront de l’arquitectura ciclòpia, en els poblat trobem una sèrie d’habitacions que acollien activitats de tipus domèstic: cuinar, fabricar utensilis, etc.

Els habitatges disposaven d’àrees de descans, zones de preparació d’aliments, situades normalment al voltant d’una llar, i àrees mixtes on es duien a terme multitud d’activitats de tipus domèstic.

LA DIETA TALAIÒTICA

En l’alimentació quotidiana predominava la carn, bàsicament d’ovella, cabra, porc i bou, completada amb cereals i vegetals silvestres, com tubercles o fruits. Dels animals domèstics també s’extreia la llet per a fer formatges. Per contra, la caça era una activitat complementària amb poc pes dins la dieta talaiòtica. De la mar sembla que només es recol·lectaven pegellides i d’altres caragols marins, sense que es desenvolupés cap tipus de pesca.

PANELL CIRCULAR CENTRAL

PEDRA

LA INDÚSTRIA LÍTICA

Les eines de pedra en la cultura talaiòtica es redueixen a tres grups principals: morters, molins de fregament i percussors esfèrics.

Els morters es feien, en molts casos, sobre gres mitjançant la tècnica del buidatge. Eren de dimensions reduïdes i servien principalment per picar aliments (gla, tubercles) o colorants minerals (òxid de ferro).

Menys comuns eren els molins de fregament amb una base fixa i un molí mòbil que permetia, amb l’ús de les dues mans, generar un moviment de fricció amb què es molien els aliments. Els percussors esfèrics s’utilitzaven, juntament amb els morters, per fer les tasques de destral. De manera excepcional, s’han localitzat fragments de sílex que podrien haver-se utilitzat per a encendre el foc o com elements de tall.

OS

LA INDÚSTRIA ÒSSIA

A diferència de períodes anteriors, la indústria òssia en la cultura talaiòtica se simplifica enormement. En la majoria de casos es redueix a simples punxons fets amb diàfisis d’ossos llargs amb una punta esmolada per fricció. Aquestes eines se circumscrivien a l’àmbit domèstic i a les activitats que s’hi duien a terme com, per exemple, cosir pells animals.

METALL

LA METAL·LÚRGIA: DELS OBJECTES SIMBÒLICS ALS ÚTILS

Amb la cultura talaiòtica, els objectes de metall abandonen el caràcter simbòlic que tenien durant el bronze final per convertir-se també en eines d’ús diari. La majoria dels objectes són de bronze, encara que també se’n localitzen de ferro, probablement portats pels fenicis.

ARGILA

LA PRODUCCIÓ CERÀMICA

Les comunitats talaiòtiques de Mallorca mostren una tradició comuna molt arrelada en els processos de producció de ceràmica, tot i que existeixen variacions observades entre aquestes.

En la majoria de casos, la matèria primera s’obté de les vetes d’argila pròximes al poblat, a les quals s’afegeix calcita, un desgreixant mineral que en facilita el modelatge, redueix el temps d’assecat i millora el comportament tèrmic durant la cocció. En altres casos, sobretot en el període postalaiòtic, també s’emprava desgreixant vegetal.

MODELATGE I COCCIÓ

Una vegada preparada l’argila, començava el modelatge de la peça que, en la majoria de casos, s’alçava a partir de la tècnica d’ordit, mitjançant la superposició de cintes d’argila. Alçada la peça, es deixava assecar per, posteriorment, homogeneïtzar-ne la superfície.

Algunes vegades, aquesta tasca es duia a terme mitjançant un brunyiment. En d’altres, s’utilitzava una eina que deixava estries amples i paral·leles a la superfície. La cocció es feia en forns oberts que aconseguien una temperatura que oscil·lava entre els 550 i els 800aC. El característic color fosc de les ceràmiques s’aconseguia mitjançant una cocció reductora, és a dir limitant l’entrada d’oxigen en els darrers estadis de la cocció.

Intervencions recents

Des de finals dels anys 70 i fins a l’any 2008 no es va fer cap tipus d’intervenció arqueològica al poblat. Això va provocar que el jaciment caigués en l’abandonament, fins a convertir-se pràcticament en un femer. L’any 2008 l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar va decidir recuperar-lo com a part del projecte de reconversió turística del nucli de s’Illot; aleshores el jaciment es va netejar, es creà un itinerari amb passarel·les i amb cartells explicatius, i es va crear el centre de visitants. Tot seguit, l’any 2012, es reactivaren les intervencions arqueològiques al jaciment després de 40 anys d’inactivitat al poblat. Aquestes encara duren avui dia. Amb aquestes intervencions s’han recuperat, tornat a excavar i consolidat estructures ja excavades anteriorment, se n’han excavades de noves, i s’ha despedregat bona part del poblat, la qual cosa ha permès treure a la llum nous espais fins aleshores desconeguts. Aquestes actuacions s’han fet amb finançament de l’Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar, del Consell de Mallorca, i amb línies de subvenció estatals – 1,5% cultural del Ministeri de Foment – i europees – Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER)–.  La recuperació del poblat, juntament amb les intervencions arqueològiques que s’hi ha dut a terme des de l’any 2012, ha permès tornar a posicionar el Poblat de s’Illot com a un dels jaciment de referència a tots els nivells de la Prehistòria de Mallorca.