El turriforme del poblat talaiòtic de s’Illot és una estructura monumental de finals de l’edat del bronze (1200-900 aC), que es considera predecessora del que posteriorment seran els talaiots amb la típica planta circular o quadrada. Aquest edifici és el punt més alt del jaciment, i és des d’on és més fàcil tenir un control visual del territori. Són pocs els turriformes excavats, per la qual cosa encara és difícil concretar la seva funció més enllà de que, com a espais centrals i monumentals, jugarien un paper vertebrador dins la vida social dels habitants del poblat. En el cas de s’Illot, el turriforme custòdia també l’entrada que dona accés a la cavitat subterrània que s’estén per sota del jaciment, i que conté una bassa d’aigua dolça que serviria per abastir el poblat.