El poblat de s’Illot és un dels jaciments més importants de la cultura talaiòtica i postalaiòtica (c. 850-123 aC), tant per la seva varietat monumental, com per la seva complexa i dilatada evolució històrica que s’inicia a l’edat del bronze i que arriba fins al període medieval. El conjunt arqueològic està format per diferents edificis monumentals al voltant dels quals s’hi construïren les cases on vivia la comunitat.

El principal d’ells és el monument turriforme, un edifici comunal de finals de l’edat del Bronze (1200-900 aC) que segurament va ser predecessor dels  clàssics talaiots circulars i quadrats de l’edat del ferro. Al voltant del turriforme, s’hi adossaren amb posterioritat diferents àmbits o habitacions on probablement hi viuria part dels habitants de s’Illot. Entre aquestes estructures destaca una habitació arronyonada, excavada entre els anys 60 i 70, que ha esdevingut un dels models de referència per a conèixer com era la casa a l’època talaiòtica.

Entre les altres estructures que té el jaciment destaquen un recinte circular exterior, interpretat tradicionalment com a talaiot; una murada perimetral conservada fragmentàriament a la qual s’hi adossen diferents àmbits; i dues estructures situades a l’est de la murada que tenen forma de ferradura i que estan relacionades tipològicament amb santuaris (llocs de culte).

A més, al sud del poblat, a la banda més propera de la mar, hi ha un entramat d’estructures que s’articulen al voltant d’un espai circular que resta encara per excavar. Aquesta zona és la menys coneguda del poblat.